El joc de demanar
Esta nit em té igual
si no em fas ni puto cas
perquè els daus estan marcats
i tampoc hi ha per a tant.
Esta nit em sembla bé
que tonteges amb els altres
perquè no pots suportar
ser tan inhibida.
I cada volta que este mal m'agarra
em colpeja la realitat:
que el teu immens somriure
és un gest ben entrenat d'amabilitat.
Anem allà, un cop més,
amb este joc de demanar-te
que em fiques un altre ron
per entrar dins del teu món.
I cada volta que este mal m'agarra
em colpeja la realitat:
que els teus ulls son un regal
que no n'hi ha forma humana de desembolicar.
I no n'hi ha excusa que puga amagar la teua falta d'humanitat.
I cada volta que este mal m'envolta
em colpeja la sinceritat:
que necessite el teu regal
i la teua amabilitat esta nit.
Esta nit.
Writer/s: Miquel Àngel Landete
