El lloc més alt

Bremen

Sense pressa, això no pesa
i ara ens queda el temps per veure
com camines i somies
en passar el fred sense carícies.
“No tremolis —dius—, no et moguis”.
Dic que encara em fa por caure

quan veig des del lloc més alt
els teus cabells, la pell i el salt
que vas fer ahir, venint a mi
i encara em costa mantenir
la calma i viure aquells moments
d'estiu, passant el temps mig adormits
però ja no ho tinc, però ja no ho tinc,
ja no ho tenim.

Feia dies que no et veia
i vaig caure just d'esquena.
I no vaig saber si era
d'il·lusió o de tanta pena.
I ja veus com van venint
totes les paraules que volen sortir.
I ja veus com van venint
totes les mirades que ja no tenim.

Avui, avui, avui són més lluny
Avui, avui, avui ja som lluny.
Ja som lluny...