El meu país
Tots els anys que he hagut de viure,
allunyat del meu país,
han estat una nit fosca,
un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrere,
vaig deixar quan vaig partir,
i amb els ulls de l'esperança,
torno encara al meu país.
No estimo res,
com la dolcesa
del cel blau
del meu país.
I ara en sóc lluny,
del meu país.
No hi ha res que no em recordi
cada instant al meu país,
tot em fa pensar els dies
que hi vaig viure tant feliç.
Quan camino el vent em porta
veus que el temps no ha pas marcit
si m'adormo el que somnio
és només el meu país.
No estimo res,
com la dolcesa
del cel blau
del meu país.
I ara en sóc lluny,
però me'n recordo dia i nit.
Abans que la mort m'arribi
vull tornar al meu país,
trepitjar la terra amiga
caminar pels vells camins.
Vull sentir les veus que estimo,
vull plorar pels vells amics.
I morir quan sigui l'hora,
sota el cel del meu país.
No estimo res,
com la dolcesa
del cel blau
del meu país.
I ara en sóc lluny,
del meu país.
Tots els anys que he hagut de viure,
allunyat del meu país,
han estat una nit fosca,
un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrere,
vaig deixar quan vaig partir,
i amb els ulls de l'esperança,
torno encara al meu país.
I no estimo res,
com la dolcesa
del cel blau
del meu país.
I ara en sóc lluny,
del meu país.
Estic tant lluny,
tant lluny del meu país,
del meu país tant lluny,
tant lluny, lluny del meu país.
