El miracle de fer-te cançó
Sola, inventant paraules que expressin quelcom no descobert
Sola, em fonc amb el temps i em deixo volar lluny
Sola, arraulida entre els plecs del vent de tramuntana
Esperant gripaus que sàpiguen ballar flamenc.
Crec que has tornat i no et se veure
Rere l’ombra t’amagues, record d’un ahir
Oblit d’un milió de moments, albir de futur
Esbós d’un final que m’obligo i desitjo creure.
**T’espero amb certesa d’albirar-te a l’horitzó
amb l’esperança, amb el miracle de fer-te paraula
T’espero amb certesa d’albirar-te a l’horitzó
amb l’esperança, amb el miracle de fer-te cançó!**
I ara que et tinc no et deixo escapar
Dansa la ploma que et crea i et viu
Cada lletra, un dibuix, cada dibuix un so i aquí sóc jo
ai ballem fins a trenc d’alba
Que n’és de goig veure’t i sentir-te de nou
Els anys passen, però tu ets igual (com t’ho fas?)
Recordo estones a aquell indret de platja
Tant t’he desitjat, que per fi et puc tocar!
**T’espero amb certesa d’albirar-te a l’horitzó
amb l’esperança, amb el miracle de fer-te paraula
T’espero amb certesa d’albirar-te a l’horitzó
amb l’esperança, amb el miracle de fer-te cançó!**
Sola, inventant paraules que expressin quelcom no descobert
Sola, em fonc amb el temps i em deixo volar lluny
Sola, arraulida entre els plecs del vent de tramuntana
Esperant gripaus que sàpiguen ballar flamenc.
Crec que has tornat i no et se veure
Rere l’ombra t’amagues, record d’un ahir
Oblit d’un milió de moments, albir de futur
Esbós d’un final que m’obligo i desitjo creure.
Writer/s: Mireia Vilalta
