El patí de les inquietuds
Calla la gent, dorm el soroll
quan tot és fosc riuen els morts
penso de pressa, el cap em bull
jugo al patí de les inquietuds.
Vull somiar, volar, i no pensar, escapar.
Calla tothom però sento les veus
mai no descansen, vull estar sol
i em miro i em veig tan feble i tan fort
el que avui és impossible demà pot ser poc.
Vull somiar, volar, i no pensar, escapar.
Writer/s: Martí Soriano
