El pinsà
Començo a preguntar-me com era un estrella,
si n’era de nit aixeco a volar,
obro les ales, aixeco les celles.
Soc capaç d’enlairar-me cap cel
planejant per un camp molt gran.
He saltat d’un cop
des d’una copa gegant.
Que serà la teva vida a l’aire
sense tenir cap cosa el vol!
Ara puc saber com era una estrella;
nua sencera i llavis vermells,
puntes rodones i horts de persones.
Me quedat sense aire però
ja tinc e record el cap!
Sóc tranquil
perquè el sol no m’ha cremat.
