Eloise

Jordi Gomara

Eloise, el mar ja no és tan brau
ni el vent és tan suau.
El teu somrís ha quedat lluny, Eloise...
Els ocells han callat el seu cant tan preciós.

Eloise, els ulls envermellits
van perdre "aquella llum".
Tan sols un plor per comiat, Eloise...
Els cigarrets deixaren de fer fum.

Recorda el vent que et xiulava a les nits,
et prega que tornis aviat;
el teu barri és aquí, ai!
tu no ens pots abandonar

I per això jo ara et vull cantar;
què menys que una cançó per a tu.
I saps que aquí tens un amic
que no t'oblidarà.

Eloise, qui sap si a les nits,
cansada sobre el llit,
i entre els sorolls de la ciutat, Eloise,
potser aquesta tonada escoltaràs.

I, Eloise, la meva veu avui
ja s'acomiada aquí.
I, quan jo acabi de cantar, Eloise,
potser de mi t'hauràs ja oblidat.