El palau
Arribeu en bona hora que he perdut ja els meus ulls d'orfe
un nen petit que somia amb caixes i un parany
veniu sense fer fressa i es que m'espanto depressa
aneu amb compte que he plantat sensibilitat
També veig passar les hores, finestrals vells que ara s'obren
una eixida en un racó autentificat
fugiu ara que no us miri, no us infecti ni enverini
he mort cabres creient-me que són cavalls
I és que planto gris, floreix blau
i es que sembro excés brota pau
i és que semblo trist però no ho vull
uns ninots m'envasen al buit
Massa aviat comencem decidits a escriure la derrota
si de sobres sabem que estar viu ja és la victòria
dos aranyes de seda vestiré
i en faré un palau d'aquest cendrer
Arribeu amb mala hora ja sóc vell ja no tinc força
només penso morir sol com l'elefant
Tracto de remar amb coratge però és que als braços tinc formatge
preneu-me tots els òrgans feu-ne fang
I es que planto gris, floreix blau
i es que sembro excés brota pau
i es que he semblat trist quan no ho vull
uns ninots m'embafen els ulls
De sobte el sol s'apaga no llueix als finestrals
deixa que la llum s'ofegui raja nit dels manantials
al palau no hi ha ningú
tres cigarros, temps perdut
