El pallasso

Maria Pilar

Molts anys fa que ell viu allà
en un carretó que en algun racó
té secs records del que havia estat en temps passats.
La cambra en penombra està.
A fora és tot blau, i damunt un taulell
hi ha les pintures com si fossin
velles flors.

En un mirall mig esquerdat
es mira mentre es pinta,
amb colors llampants,
amb colors llampants,
per fer riure els infants
per fer riure els infants.

Falta poc: L'han avisat
i, per darrer cop, assaja un ganyot
que sota un trist llum el fa
sentir-se airós.
Ja és de nit a la ciutat
però un descampat és il.luminat
per les rialles que fa fer
un pallasso vell.

En un mirall mig esquerdat
es mira i es treu a poc a poc
tots els colors llampants,
tots els colors llampants
per fer riure els infants,
per fer riure els infants

Es veu vell, més vell que mai,
quan mira el retrat grogós i trencat
que d'un cantó del mirall està mig penjant.
Tendre amor de tendres anys,
què dolç que era tot, i ara, tot què amarg.
La nit acull el plor d'un
pallasso cansat,

També a mi m'acull la nit,
quants cops davant un mirall
he plorat quan m'he vist,
quan m'he vist,
com un vell pallasso cansat,
com un vell pallasso cansat!