El patinet és el principi abstracte del pollastre a l'ast
I
El passat m'ancora,
ara res no em reposa.
He deixat enrera
el temps de ser jo.
Veus en divisió,
desaparició i retorn.
Sóc fet de capes
en confrontació simultània.
Inconscient distorsionant
dins d'una ment fragmentària.
Fred en cristall múltiple,
les emocions s'han aturat.
Difuminació en estats inestables,
terrors dominant-me en el son.
El pretèrit és una arma
feta de retorn constant.
Caient en el buit perpetu,
em cal fugir per a no sentir.
L'ombra d'un record,
un vague instant... res.
Intentaren que jo fós
un boig d'ultradreta.
Vaig escapar, però per molt poc,
i ara ja hi ha molt dany fet.
II
No podem oblidar-ho: el gas actua en un moment.
Trens en la neu, gossos plens de sangs.
Cremor d'uniformes armats, experiments pseudo-mèdics,
les xarxes són electrificades, matar és un refugi.
Dinamitant pobles, fredor, pertorbació.
Disparant amb Wagner, els acords es creuen triomfals.
Electrocució en fugir, Himmler vomità en directe.
Oradour, Malmédy, Lidice, cadàvers en honor de la paranoia.
Cervells esdevinguts fortí, obeïnt gustosos a una superstició.
Reversió, demència central, és aterrador el propi interior.
L'anihilació ens crida per racons inquietants.
És el misteri Dora Mittelbau.
