El ressò del vent
Vaig sentir el ressò del vent
les campanes van sonar en mi com la veu dels temps.
En la nit una guineu
em llegia el dibuix traçat per el vol dels ocells,
En un món mig adormit tot cruixia, tot cruixia...
Com un arbre fort jo vivia.
Vaig veure com els deserts
es tenyien recoberts per una pols d'estels.
Quan vaig fer-te aquell petó
vas tancar els ulls i al teu costat hi va créixer una flor.
Tot el què hem après ja no compta, ja no compta...
Tot t'ho vaig donar. Res no em queda.
Vaig fer-te un petó. Tu ploraves, tu ploraves...
però aquell ressò va ofegar-te.
Writer/s: Narcís Perich
