El rodamón
Patint sempre el mateix camí difícil cap amunt,
que sempre t'impedix anar i tornar,
sembla fàcil avançar quan no et calen rodes,
i sembla fàcil treballar.
Rodamón, forçant els muscles i el teu cor,
torna a casa abans que sigue fosc
Ets com un nàufrag a una societat que et fa invisible,
el teu error és no poder caminar,
mil obstacles, mil barreres que sempre ens separen
que nomès tu patiràs.
Rodamón, forçant els muscles i el teu cor,
torna a casa abans que sigue fosc
No puc entendre a qui mira cap a un altre costat.
Mai he comprés com hi han persones que no t'ajudaran.
Aquesta societat no ensenya a sentir ni a respectar.
Volem camins accesibles per a totes les etats.
