Els altres
Desaparèixer deu ser
com una nit de pluja
que cau de sobte
en ple desert insondable,
i no trobar mai els altres,
i córrer amb follia,
suor i poc alè rere gàbies
de certeses inertes
que no tenen moll.
Deu ser el mirall
que parla dels matins
que han esfondrat
grutes salades de vent i de cales
on s'arremanguen les ombres
que et queden de la felicitat
que sempre tenien els altres.
Veure com s'esmuny l'única certesa
d'aquest temps esgotat,
riu avall, com un rai adelerat
amb tot els retalls de tu
que fugen en processó,
orfes de vista, corromputs i afligits.
Desaparèixer deu ser així,
veure com se'n van,
sense que el crit els desarmi l'entranya,
absents de tu, els teus jos
amb tots els altres.
