El que em fa gran
El que em fa gran és poder sentir
Que ara tot depèn de mi
Despertar i fer un salt del llit
El que em fa gran és poder saber
Que algun dia tornaré
A tocar amb els dits el cel
El que em fa gran és pensar en tu
I somiar que estarem junts
Inventar el nostre futur
Assaborir aquell dolç plaer
Dels estius amb gust etern
La vida, el present se'n va...
I tornar a ser lliure i sense por viure
aquest instant
I obrir la porta a les coses que dormen
al meu cap
No ser l'idiota que no arriba a l'hora
No fer mai tard
Que la nostàlgia no em cegui mai del sol brillant
El que em fa gran és viure una nit
Que no caigui en l'oblit
No pensar en anar dormir
El que em fa gran és pujar un cim
Respirar i mirant endins
Trobar el que ara em fa estar viu
Assaborir aquell dolç plaer
Dels estius amb gust etern
La vida el present se'n va...
I tornar a ser lliure i sense por viure
Aquest instant
I obrir la porta a les coses que dormen
Al meu cap
No ser l'idiota que no arriba a l'hora
No fer mai tard
Que la nostàlgia no em cegui mai del sol brillant
Writer/s: Alvians
