El que ens queda

Setembre

Quan sents que tot s'escampa
que amb la distància no hi veuràs més clar
Quan no hi ha lloc on poder anar
Quan sentis que ja no pots més
que a cada pas que fas et sents més lent
cansat de viure el que no és teu
El cel i un mirall tocant-se
no hi pots trobar el final
La petjada no surt fins que no has passat de llarg
Creu en el que ens queda
Pots canviar el destí amb les teves mans
No has d'obeir a qui et vol fer mal
Escriu el teu full en blanc
I ara espies cada lletra, cada gota i cada instant
desitjant trobar allò que amaguen
Has creuat cel, mar i terra
has patit mil i un desenganys
plorant injustícies oblidades
Si és cert que seguim un rastre
que tot és part d'un pla
Per què sento la vida dins meu quan puc volar?
Creu en el que ens queda
Pots canviar el destí amb les teves mans
No has d'obeir a qui et vol fer mal
Escriu el teu full en blanc
Potser no creus ni en el que sents
potser ja no esperes res més
potser és que la rutina t'ha robat el temps
Creu en el que ens queda
Pots canviar el destí amb les teves mans
No has d'obeir a qui et vol fer mal
Escriu el teu full en blanc