Els costums del plor
Cauen els cors, amunt, amunt, amunt,
el cel es mou mentre la nit s'adorm.
La vida és un record que viu de les olors
el brot d'un nou camí explota d'emoció.
Els costums del plor, d'un món perdut pel dol,
viu l'últim alè, amunt, amunt, amunt.
Cauen els cors, amunt, amunt, amunt,
el vent bufa fort el cant de tots els cors.
Miro el cel d'aquest món absurd de plors
canto ben fort amunt, amunt, amunt, amunt!
Somnis d'un món perdut en la ment d'un boig,
sons d'un cor que dorm, que somia fent l'amor.
La història d'un perdedor que viu pensant que és mort,
el secret més ben guardat fuig perdent el nord.
Writer/s: Carles Cuxart
