El que vam ser
ulls perduts
que somriuen i ploren
no saben explicar
que vençuts
m'han perdut entre records
que el temps ha esborrat
el que vam ser
el que serem
no tindrà sentit al final
dies que s'estiren
des del llit, el descans que t'espera et segueix esquivant
el que vam ser
el que serem
no tindrà sentit
no tindrà sentit
les flors que t'acomiadaran
entre condols escriuran
és millor així
rius que han convertit en pantans
preses que es van esquerdant
i cediran
des del llit
un somriure no és massa
però ho és tot per mi
un petó
una carícia, un "piropo"
i un no cal patir
el que vam ser
el que serem
no tindrà sentit
no tindrà sentit
les flors que t'acomiadaran
entre condols escriuran
és millor així
rius que han convertit en pantans
preses que es van esquerdant
i cediran
el que vam ser
el que serem
no tindrà sentit
no tindrà sentit
les flors que t'acomiadaran
entre condols escriuran
és millor així
rius que han convertit en pantans
preses que es van esquerdant
i cediran
Writer/s: Guillem Gené,Eduard Fernández/ Guillem Gené
