El rector de Collbató
El rector de Collbató
era un home molt tabola;
al punt de la mitjanit
confessava una dona.
Jamai més,
jamai més cap dona vella,
jamai més.
Quan n’és mitja confessió
‘riba el pobre del seu home.
què hi fa aquí, el senyor rector,
què hi fa aquí en aquestes hores?
Jamai més,...
Jo n’estava confessant
pobre de la vostra dona;
si no li’n feu un remei
dintre una hora serà morta.
Jamai més,...
El remei que li faré
serà un cop de pistola;
i a vostè, el senyor rector,
jo li faré la corona.
Jamai més,...
Quan ell n’ha sentit això
de la finestra en fa porta;
la sotana queda a dins
i el rector cap a defora.
Jamai més,...
Baixava allà a l’hort avall,
baixava com cent dimonis;
les faves que hi’ via allí
“hasta” feien criquis-croquis.
Jamai més,...
Quan és al fonze de l’hort
troba la seu majordona.
d’on ne ve, el senyor rector.
d’on ve en aquestes hores?
Jamai més,...
Jo ne vinc del carrer nou
d’allà on hi fan l’aïoli;
ella en tenia el morter
i jo li tirava l’oli.
Jamai més,...
Writer/s: Tradicional
