El rector de Collbató
El rector de Collbotó
era un home molt tabola,
al punt de la mitja nit
confessava una dona
Ja mai més,
ja mai mé cap dona vella,
ja mai més.
Al punt de la mitja nit
confessava una dona,
quan n'és mitja confessió
'riba el pobre del seu home.
Ja mai més
ja mai més cap dona vella,
ja mai més.
Quan n'és mitja confessió
'riba el pobre del seu home,
-"Què hi fa aquí el senyor rector,
que hi fa aquí en aquestes hores."
-"Jo n'estava confessant
pobre de la vostre dona.
Si no li'n feu un remei
dintre una hora serà morta."
-"El remei que li faré
serà un cop de pistola.
I a vostè, el senyor rector,
jo li faré la corona.
Li faré amb una destral
perquè quedi més rodona."
Quan ell n'ha sentit això
de la finestra en fa porta.
La sotana queda a dins
i el rector cap a defora.
Baixava allà a l'hort avall
baixava com cent dimonis.
Les faves que hi havia allí
hasta feien criquis‑croquis.
Quan és al "fonsa" de l'hort
troba la seu majordona.
-"D'on ne ve el senyor rector,
d'on ne ve en aquestes hores?"
-"Jo ne vinc del carrer nou
d'allà on hi fan l'aioli.
Ella en tenia el morter
i jo li tirava l'oli."
Ja mai més,
ja mai més cap dona vella,
ja mai més.
