El refugi de les hores
Hem tornat de nou a l'indret on no hi ha estones,
al refugi de les hores on s'amaguen els minuts quan ¿plouen?
tornar-te a fer, a fugir com aleshores,
als hiverns que tant recordes
amb les eines per anar tant lluny, tan lluny.
Lluny de ser conscients del temps,
connectar dormits desperts
obrint totes les finestres, r
ecordant el que hi veurem
i no ens esperarem
a que arribin els obstacles,
sortejant-los un per un,
seguirem estant ben lluny, lluny.
Hem tornat llavors a trobar-nos amb aquell món
un món que tremola fràgil
que ens desarma i ens remou com mai
hem viatjat prudents
recordant que som tan febles al refugi de les hores
amb les eines per anar tant lluny, lluny.
Lluny de ser conscients del temps, connectar dormits desperts
obrint totes les finestres, recordant el que hi veurem i no ens esperarem
a que arribin els obstacles, sortejant-los un per un,
seguirem estant ben lluny, lluny
