El retrovisor

Eduard Iniesta

Les tardes mollades
passaven a casa,
deixava l'escola cremant al braser.
Rodàvem per terra,
rajoles trencades,
creixía florint la gèlida nit.
Volen, les imatges volen.
Som com dos ocells d'un sol vol
La mare cuinava
olors, resignada,
sentíem la pluja vestir-se de nit.
De tant en tant servia
jocs de taula amb baralles,
un conte nocturn clucava els meus ulls.
Yucumbaliabili, yucumbaliavia. Yucumbaliabili,
yucumbaliavi, a.
Yucumbaliabili, yucumbaliavia. Yucumbaliabili,
yucumbaliavi aviaviaviaviavia..
I l'àvia cusia,
les hores filava,
converses de grans omplíen tassons.
Maríes sucades,
la llet condensada,
marxava amb la boira, tocada de son.
Volen, les imatges volen.
Som com dos ocells d'un sol vol,
ocells de nit, volen i el plomatge van perdent.
Yucumbaliabili, yucumbaliavia. Yucumbaliabili,
yucumbaliavi, a.
Yucumbaliabili, yucumbaliavia. Yucumbaliabili,
yucumbaliavi aviaviaviaviavia..
I el pare...treballava,
pasava les hores...treballant...treballant....treballant