El riu
Entre joncs de melangia,
plenes de capvespre ombriu,
processó de cada dia,
passen les aigües del riu.
¿De quines fonts regalades
a la muntanya han brollat?
¿Quin delit les ha cansades
cenyint-les de soledat?
Soledat, oh roca dura
a l'ocell i al tamariu!
- L'ocell mor, la flor no dura -
diuen les aigües del riu.
I amb una angúnia que plora,
esclaves, lentes se'n van.
El riu és camí i alhora
s'afadiga caminant.
Com un pobrissó que vaga,
pidolaire de caliu,
prop del bosc que les amaga
passen les aigües del riu.
Vull oblidar l'amarguesa
que munta del seu afany.
I sota la posta encesa
seran el meu viarany.
Irà, lleugera, ma passa
sobre el camí fugitiu.
I en un cel de satalina
hi haurà l'ocell que no mor
i la flor que no es mustiga,
entre joncs de melangia
processó de cada dia,
passen les aigües del riu.
Writer/s: Tomàs Garcés,Ignasi Roda
