Els àngels
No ho sap, la rosa resta
i fixa els ulls al ram pervers,
les veus, els noms, encalça
fredament, retroba el seu crit.
Somriu i tanca els ulls,
els llavis reciten oracions d'amor etern
que sempre repeteix
quan arriba la nit,
potser demà partirà
i és que el temps silenciós arruïna.
Cartes que li parlen del seu nom,
dels secrets gelosos de la carn,
i el seu mar de nit l'abraça.
Sexe, ànima, l'autobús,
la ciutat, les veus, els cabells,
des del pont, els seus ulls riuen,
perquè |'àngel ja no sap guardar-nos
misericòrdia.
No ho sap, la rosa resta i
fixa els ulls a la ciutat,
des del pont la mar és bella,
blau a prop del seu ros buit.
Somriu i tanca els ulls,
els llavis reciten
oracions d'amor etern que mai més no
tornaran a eixir del seu pit,
els àngels l'adrecen al pecat.
Millor destrossar-se les venes
i, quan sola mori baix del pont,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u justícia, darà.
