El sàtir del Guinardó
Avui he llegit en un diari
Que pel Guinardó passeja un sàtir
I segons es veu sota del gabant
El molt poca solta, va vestit d'Adam.
I s'espera en una cantonada,
Que passi una nena despistada
I ell s'obre l'abric, maliciosament
I elles s'espanten, relativament
Un cas així, per aquí no havia mai passat
Per això cantem totes les nenes del veïnat
No serà pas vostè senyor el sàtir del Guinardó.
Perquè ens han dit que alguna nit,
per aquí ha sortit un atrevit
i a les noietes que han passat les pelleringues ha ensenyat
i ens pica la curiositat no sé si ho sap,
no n'hem vist cap,
per això busquem amb emoció el sàtir del Guinardó.
I quan trobi el sàtir, si em provoca,
Com que els nois es miren però no es toquen,
Amb molta atenció, jo me'l miraré
Però sense tocar el gènero, que es pot fer malbé.
Que d'aquesta cosa prohibida
no en conec la forma ni la mida
i un cop l'hagi vist, si és que em sembla bé
una per a mi sola jo em buscaré.
Que no ens creiem el que ens explica la mamà
sobre el terreny ara ho volem verificar.
No serà pas vostè senyor el sàtir del Guinardó.
Perquè ens han dit que alguna nit,
per aquí ha sortit un atrevit
i a les noietes que han passat les pelleringues ha ensenyat
i ens pica la curiositat no sé si ho sap,
no n'hem vist cap,
per això busquem amb emoció el sàtir del Guinardó.
Writer/s: Josep Maria Mainat
