Els bars de sempre
Sempre la mateixa gent
A tots els costa respirar.
Ja no hi ha ningú despert,
Tothom es creu massa important.
Estic perdut als bars de sempre
Creuant fronteres de somnis cremats
Amb veu cansada.
Sempre sona una cançó
Massa lenta per plorar.
La ciutat s''ha vestit de dol,
Les noies passen massa tard.
Estic perdut als bars de sempre
Com les tempestes d'un retall
D'un cel d'un turner espatllat.
Cada dia sembla més lluny la teva porta,
Cada dia buscant uns ulls sense resposta,
Cada dia sembla més lluny la teva veu
I els bars de sempre són oberts.
Sempre la mateixa gent,
El terra és tot brut de papers.
Amb les millors intencions
D'un poeta decadent
Estic perdut als bars de sempre
De petjades i versos secrets
De fusta i febre.
Cada dia sembla més lluny la teva porta,
Cada dia buscant uns ulls sense resposta,
Cada dia sembla més lluny la teva veu
I els bars de sempre són oberts.
