Els dies bons
Els dies bons han anat quedant en un record.
Ja no hi ha nits que en un segon ho canvien tot.
El meu discurs d'home valent s'ha anat perdent.
I tinc la por acariciant el meu clatell.
L'olor que encén la vida ella la té.
I treu de mi el record d'aquell adolescent.
I feia mal viure l'amor de tan a prop
que fàcil tot sentin-te sempre poderós.
Creus que pots viure, sabent que pesa,
la vida passa i tu la veus per la finestra.
Creus que pots viure, sabent que pesa,
la vida passa i tu la perds per la finestra.
I era fàcil viure en zona de confort.
I és tan cert que sortir-ne ens feia forts.
Però tan certa és la por d'aquells valents
Com sentir-la remenant el subconscient.
Remena, remena nena!
Viu el dolor, el desig, la por, l'amor, la ràbia.
I canta i al mal, espanta'l.
Remena, remena nena!
Ara pots veure la por en els altres,
Aquells que un dia van forjar-se amb impaciència.
Hissem la Major! llevem les àncores!
I siguem conscients de qui som ara.
Writer/s: Gracià Pedro
