El setè art
Sílvio diu que pot venir i et desesperes
pensant que els miralls portaran la seva imatge.
Verticalment, decidiràs entre muscles inclinar
la saliva suficient per ofegar d'un crit i tendrament
el temps sempre, i avui presents que, tanmateix,
no es deixarà estimar.
Sovint, agafes un paper i escrius al bar Local,
com de costum, fins a arribar-te a fumar calitja de les vuit.
I perquè sigui massa tard no deixaré de mirar-te als ulls
perquè per a mi és com beure dels pous obscurs,
aigua fresca, ara dels teus llavis, tres mil olors sent al matí.
Però na Rafa i en Sílvio se'n van junts.
I més tard pensaràs que perdre no és
pitjor que no poder parlar-te, parlar-te ja!
En Sílvio ignora que la pluja d'àngels segueix el ritme
dels meus ulls, dels meus ulls nus.
No oblidis que el desig dels marbres són límits de vent
i verdes danses, verdes danses.
Sílvio et porta tendrament remors. . .
Sílvio diu que no pot venir,
però tu no et desperes
pensant que els miralls
trencaran la seva imatge.
T'obligaràs a renunciar
i sortiràs al carrer bufant les aus
d'argent, aquari 7, un doble disc, l'amic,
la veu d'un camí
que va fent voltes lentament
i a cops ràpidament.
En Sílvio és molt lluny ja.
