El silenci de la nit
Camino i la lluna em persegueix.
Les cases queden enrere,
resto sota l’ombra del meu món.
El demà avui descansa dins el silenci.
Ara és feble, callat, sensible…, Ara dorm,
però vindrà a aturar els meus somnis.
Quan la ciutat somia, visc en el seu repòs.
M’agrada contemplar la seva serenor,
el seu cansament,… La meva pau.
Degoten els testos de la veïna,
i la lluna des del cel
m’és companya en la soledat.
M’abraça els sentiments, i els guarda a les altures,
totes les pors que vull deixar escapar,
m’accepta tal com sóc i em dóna pau.
I en aquest moment surto sense ser descobert.
D’amagat dels demés obro el meu cor
i em mostro tal i com sóc.
Així sóc jo.
Em veig a mi mateix.
I ara canto, el silenci de la nit.
