Els malalts terminals
Cap al doctor un bon amic porta les seves filles
que descabdellen les hores a casa plorant.
Però no hi ha remei i se n'enduu unes pastilles.
Són blaves i blanques i serveixen per nar tirant.
Hi ha una veïna a l'escala que es molt presumida
però em consta que en tota la casa no hi té un sol mirall.
Mentre t'estenc els sostens fora la galeria
La sento dos pisos dessota, al safreig vomitant, vomitant...
Així és com vivim aquí:
tot el que veus és normal.
Potser et costa d'entendre, però ja tant se val:
Som els malalts terminals.
Un company de feina del Pau perd els nervis quan priva.
La seva dona encara no l'ha denunciat.
Però li tremolen les mans quan el sent a la porta
si fa més de tres partits que el Barça no ha guanyat.
Però el Barça és brutal, què carai, i els culers som tots l'hòstia.
Volem que el president del club dirigeixi el govern.
No tenim ni puta la idea de a quan va la vida
però ens sabem de memòria els preus del mercat d'hivern.
Germà, no t'has d'estranyar:
les mancances sentimentals
fan que la vida sigui emocionant
per als malalts terminals.
(Com tu i com jo)
I a les rodes pals:
TOTS ESTEM MALALTS
Som com animals:
TOTS ESTEM MALALTS.
em vénen ganes de treure'm el cap...
TOTS ESTEM MALALTS
...i vendre'l als Encants...
TOTS ESTEM MALALTS...
...i pensar que anirà molt millor després
de l'extinció TOTAL
Veí, t'hauràs de desdir:
(vols dir?)
Des que ets un malalt terminal
Tots els amics han omplert de clavells
La cambra del teu hospital
