Els ulls del monstre
Esperança per combatre
però no per esperar
eixes llàgrimes de ràbia
que no ens anem a tragar.
Som filles d’un gran silenci
de la clandestinitat
un vent que porta la nova
de què tot ha de canviar
corre pels nostres cors
i les boques i les mans
capgirant els vells esquemes
agitant boscos i mars.
Una alegria ferida
com eixos xiquets jugant
en el hall d’un tanatori
sota un calor infernal
serà un grapat de poemes
l'equipatge per marxar
per un carrer ple de vida
ple de gent i de menjars
escapar de tots els càlculs
el plaer d’imaginar
la bellesa d’un incendi
el gust per la llibertat.
Saps que mai és massa tard
que toca alçar el cap
per mirar al monstre
als ulls del monstre.
