El teu nom
Has baixat per les aigües clares,
dies avall fins els teus mars.
El vent fred t'ha cremat la cara
però has tingut sempre el braç alçat.
Cims i muntanyes no t'han cansat.
Vas sentir un ocell que cantava
sense conèixer quina cançó;
al teu cap tot l'infern tronava
però vas partir empassant la por,
avançant cap a la teva flor.
La lliçó mai va ser prou clara,
dites i senyes d'un altre lloc.
Però eres viva i ho ets encara,
fent-te més forta pels pobles d'Oc,
llevant-te alegre del llarg malson.
Entre valls i finestres velles
has dut la flama i l'esperit.
Els carrers i els cants despertes.
El teu nom mai l'havien dit.
El teu nom mai l'havien dit.
