El titella
Assegut a una terrassa,
entabanat per la llum del sol,
ni el cafè amb gel em fa efecte,
bad, totalment gat de son.
Dos senyors juguen a dòmino
a la taula del costat,
m'eclipsa el blanc de les fitxes,
tot desprèn tranquil·litat.
Quin bon estar que fa ara,
sembla que el món s'ha aturat.
Ja han partit els meus veïnats,
no sé tan sols qui ha guanyat.
El cambrer recull la taula,
passa un pedaç ben banyat,
el client que s'hi seu ara
ha quedat com aferrat.
Una al·lota un poc hippiosa
just aquí, en aquest cantó,
fa ballar amb delicadesa
un titella de cartró.
Per peresa a girar el cap
em qued mirant aquest ball
dominat per quatre fils,
sembla tot tan natural?
Writer/s: Pere V. Rado
