Els uns i els altres
En Nano i l'Alley diuen (ooohhhh)
quan ho veuen fosc (eeeh)
Diuen (oooohhhh), Viuen (ooohhh) en aquest congost.
Tapeu-vos els ulls, nens, que els ulls es contaminen
Una meitat mata el món i l'altra s'ho mira.
Malalt del cap, malalt per la societat
reflexionant tantes coses que passen, fent raps
clic-clacs de maquinàries, la crisi afecta
no hi ha causes solidàries, la cartera ho detecta.
Aquí un frustrat arquitecta, injecta,
una mica d'adrenalina en aquesta rutina
sense objectius, el meu objectiu enfoca.
Primer pla: sabem el que toca.
Clamar l'Esperit, calmar el ferit
una vegada més, Miqueas contra el David.
Hem cantat de quan jugàvem amb "clics",
dels nostres amics, de "ticks", de beats, de crits, de pits (no!)
Relacions estables ens marquen, en fi ja saben,
aquests dos la claven! Freneu si s'embalen
El fred m'atrapa, el fred em rapta,
doncs anem cap a casa, a l'estudi o a on sigui.
Truquen al mòbil (digui, no rigui)
vàries companyies, trucades estúpides, te darán lo que tu pidas!
Doncs no us crec, mentiu! Veig poc caliu
tingueu l'ull viu, us enganyaran, tius!
No ho dubtis i dubta!
De sobte ve la mare, em fa vergonya veure com la tractes!
Notícies fictícies irreals, és irreal
Em sap greu, desitjar-vos tant de mal.
Un nou paràgraf, amb lletres faig imatges com un fotògraf
jo esbosso un "graff" que t'aporta nous paràmetres
no podràs para el meu salt, doncs no es mesura en metres.
Aquesta lletra no té cap pretensió
més enllà de passar tots junts uns bons segons
òrbites que giren, mentre el cap maregen
el marge del paper em marca i diu:
És la meva sàtira, la crítica política pràctica
no burrocràctica, crispa i crea ciàtica, antipàtica!
Fruit de l'arbre de l'anàlisi
idees filtrades del líquid encefaloraquidi per diàlisis.
Veig (veig!) el lleig que es fa l'home a si mateix
Enganya, autoenganya, autoestopista en aquest carrer.
Carrega amb un pes que no pot suportar
i per no fer peses, fa preses les idees que el fan pensar.
Fer com si la cova fosca, fos una farsa
errors comesos: desviacions sense cap importància.
Tot depèn de la circumstància? Tot es justifica? Tot es mitifica?
No és hipocresia si tothom s'ho aplica?
Som els que opinen sense límit
la minoria que marca la majoria, podríem dir
I de vegades no ens escolten (no volen!)
No volen veure com volem com pòlen, quan no volen, com solen.
Fuig del món en el que et trobes, probes i no trobes?
Probes noves coses per modes, no trobes, i no innoves?
Caus en les drogues, les probes i plores, empitjores,
Pobres les obres que crees, cal un canvi, a bones hores!
Sóc satíric? No ni molt menys!
Sóc crític amb el que jo sóc, amb el que (amb el que) jo veig.
I en el cas que fos cec, en el cas, que no crec!
Creu-me! Té ulleres graduades aquest marrec.
Writer/s: Alley/ Nano,Flowtizta
