El venedor de fum

Oriol Tramvia

A la monarquia republicana, sí
i a aquell petó que és punyalada, sí
tots som persones, tots som gent, sí
per tant igual de diferents, sí...
queden tants mons per descobrir, sí
el ying i el yang que tots tenim, sí...

A tot allò que en diem art, sí
al carnet sense identitat, sí
a la tristor de l’alegria, sí
vivint del cuento tot el dia, sí

A una anarquia jerarquitzada, sí
com un estel que tot ho abranda, sí
al riure franc després del plor, sí
tots els sobrats cagats de por!, sí
a aquest silenci musical, sí
i al bé de déu que fa tan mal!, sí

Tanta veritat! tanta mentida!
per viure sol, fes companyia...
tan prop d’allà, tan lluny d’aquí
ara i aquí, diguem sempre que sí!