El vent que em porta
Els meus sentiments són immaterials
no trobo colors per pintar els teus ulls.
Només el vent és digne com a present
i mou el món en cada respiració.
Mou el teu vestit en silenci,
fregant la pell del teu cos.
Invisible et recorre els racons del coll
conduint els meus llavis.
Cada xiscle i cada cançó,
cada alè que em dones m’engresca.
M’inunda el salvatge dolçor
de la primera dentada a una poma fresca.
Bufa el vent i em porta al teu costat
Dibuixant-te un suau contorn amb subtil sinceritat.
Cada paraula que ara sents és un regal,
és feta amb vent
