El vespre
Canten les fades. I resen perquè el dia
que un déu amb blens de foc estira per ponent,
trobi un bon lloc on raure.
El poble es queda pres entre la màgia
de l'última paraula i lentament,
s'eixona sobre un llit de silencis
i locs de rovell nou.
Es l'hora de passar comptes amb Déu
i de pactar amb el diable.
S'acosta la nit.
S'ajoquen els pardals i encara el rossinyol
deixa anar un refilet al fons de la torrentera.
D'aquí a poc vindrà el silenci,
i els somnis i els miracles es trobaran al llit.
Writer/s: Josep Riera,V.I.C.U.S.
