El testament d'Amèlia

Folkincats

Malalta està malalta,
La filla del bon rei;
Comtes la'n van a veure,
Comtes i noble gent.

També n'hi va sa mare
quan ja no hi ha remei.
— filla, la meva filla,
De quin mal us queixeu?

— mare, la meva mare
bé prou que ho sabeu;
Metzines me n'heu dades
que em nuen el cor meu.

— filla. La meva filla.
D'això us confessareu.
quan sereu confessada
el testament fareu.

— mare, la meva mare
ja en tinc fet de testament fareu;
del testament que he fet,
goig d'ell vós no n'haureu.

Set castell tinc a França
tots set en poder meu,
quatre els deixo a don Carles,
don Carles, germà meu.
Un d'ells el deixo als pobres
perquè en preguin a Déu,
i els altres dos que resten
a la mare de Déu.

Filla, la meva filla
i a mi què em deixareu?
- Mare, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
ben tancat com ja feu.
perquè tendres carícies
a la cara li feu,
i us deixo les xinel·les,
les xinel·les dels peus,
perquè quan baixeu l'escala
el coll us hi trenqueu.