El teu regal
Jo no sé si tu ja saps que ell ja sap que jo ara ja ho sé tot.
Ho sé tot.
Si ja saps perquè pregunto quan ja saps que mai no he preguntat.
Ja ho saps.
No vull ser un estrany, sols un convidat.
No vull ser un estrany per tu.
L'altre dia vaig recórrer tot el tros antic de la ciutat.
I això no és gran cosa però aquest porró és el meu regal.
L'he pintat.
No vull ser un estrany, sols un convidat.
No vull ser un estrany per tu.
Buidaré el calaix, ara ja me'n vaig.
No vull ser un estrany per tu.
Ara volto i tot em volta.. Altra volta surto rebotat. Despistat.
I al final, després d'allò altre, penso que et veuré a tu voltant, però
he somniat.
Sols sóc un estrany. Ja ni un convidat.
Només sóc un pas errant.
Aquesta ciutat per mi és tant gran,
ja no puc seguir buscant...
....però agafa'l, veu d'aquest porró; l'he pintat del teu color...
Writer/s: Narcís Perich
