El tren del destí
Surt el sol a l'estació del nord
potser el proper tren serà el meu.
La gent dorm, sap la seva sort
que pot canviar el tren de la mort.
La gent vol emprendre el seu vol
anar ben lluny, més lluny que el Sol.
Obrir els braços i somiar
l'univers poder abraçar.
No podria ser
que avui poguessis ser o no ser.
No caldria fer
res si un tren ho pogués refer.
Brilla el Sol a l'estació del nord
tren de la sort, tren de la mort.
Seré jo qui marqui el camí
no deixaré el tren del destí.
Avui vull ser l'ombra d'un món assassí
demà vull ser lliure, vull viure el destí.
Cau el Sol a l'estació del nord
avui podré esquivar la mort.
La gent riu el seu futur s'escriu
qui el pot canviar vol dir que és viu.
Obriré els braços, somiaré
el meu destí jo m'escriuré.
