El tren de les 6:41

Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Un raig de l'alba ha enlluernat la meva pupil·la, midriàtica.
El revisor m'ha colpejat, obre la mà i aixeca el braç,
penso per dins: "maleducat...".

Ja fa un quart d'hora i un segon, que jo ja vaig voltant pel món.

Estic cansat, és normal,
són tantes hores per davant
fins a acabar, de treballar!

I un fort xirrit em fa tornar, les orelles ara em fan mal
perquè algun túnel acabem de penetrar.

I el iaio que tinc al costat sembla que el pobre s'ha espantat
és normal, la seva parada ja ha passat!

Aquest instant s'ha congelat, i en la memòria s'ha gravat
tota la gent, que en aquesta hora viatja en tren!
Penso que el món s'ha evaporat, només veig boira i un bancal
de ceps tots secs, del Priorat!

I mentre el temps segueix passant, el vagó fa un soroll estrany, la boira marxa... i es veu el mar.
Una esperança a despertat, aquest seient desanimat...
aquelles tardes a Cambrils, aquelles nits de pub en pub!

Hi ha un forat allà al davant, i està entrant l'aire congelat.

Arribo tard, és normal,
una bici ens ha adelantat i ha saludat, x2
a través del vidre entelat!

Ha retronat la veu de dalt, i amb la maleta vaig tirant cap endavant,
a combatre a una altra setmana.

Baixo del tren i pugen alhora, miro enrere i sé que ens veurem tard o d'hora per tornar,
junts, a viatjar.

Aquest instant s'ha congelat, i en la memòria s'ha gravat
tota la gent, que en aquesta hora viatja en tren!
Penso que el món s'ha evaporat, només veig boira i un bancal
de ceps tots secs, del Priorat!


Writer/s: Els Aritenoides