El turó
Dalt d'un turó, hi floria
un roser amb la gran il·lusió
de ser sacrificat, algun dia,
per amor.
Oh roser, bell roser,
tu que ets l'últim del món,
qui et prendrà una rosa
per mostrar-la-hi al seu amor?
Tothom coneixia
el camí del bell roser,
però ningú s'hi afanyava.
Deien: Ai, que em cansaré!
Potser és que hem ofegat
la passiȯ del nostre amor.
Potser és que no coneixem
ni la vida, i amb perdó.
Qui et prendrà una rosa
per mostrar-la-hi al seu amor?
Qui et fa possible
la teva il·lusió?
Van passant els dies
però ningú tasta el camí,
camí que et porta a jeure
en l'amor sense verí.
Potser els homes de la vall
ja fa temps que han oblidat
el meravellós afecte
que es té per algú adorat.
Qui et prendrà una rosa
per mostrar-la-hi al seu amor?
Qui et fa possible
la teva il·lusió?
Terres, que no hi haurà terres
on l'amor s'envoli per sobre de tot.
Però, guerres, sí que hi haurà guerres
on l'home realci les falses raons.
Falses raons.
Falses raons.
Writer/s: Marc Durandeau
