El vell i el jove
Ho deixe tot així, ja no reconec
l'edat en mi ni lo que em convé,
M'agrada fer gasto.
Sóc incòmode i ella té raó
quan em ve a dir que precise amb mi
l'abric dels seus braços.
I si jo fóra el primer en tornar i canviar
lo que he fet, ara qui seria?
Però ja em dóna igual, lo que ha segut ja no és
Sé que encara he de tornar, però qui seré?
Ho deixo tot així, ja no reconec
vanitat en mi, dic lo que em pareix.
M'agrada provocar-los
Sóc escandalós i elles tenen raó
quan em venen a dir que no sé medir
ni el temps ni els esforços.
I si jo fos el primer en poder
desistir dels meus errors
i poder oblidar-los
Però ja m’és igual,
si no sóc jo qui podrà decidir
lo que és bo per a mi?
passo de previsions
I ara ja m’és igual, si sóc com sóc és
perquè he triat ser com sóc
Accepto les condicions
Passo els dies així
que l'atzar és amiga
del meu pobre cor
quan em parla i jo l'escolto
quan jo sé escoltar.8
Writer/s: Rodrigo Amarante
