El vol del petó furtiu
Surt volant acompanyat dels llavis amb la mà
vola per la sala, per damunt dels nostres caps
només jo he vist qui el llençava d’amagat
però ningú sap per qui anava aquell petó
Mentre m’imagino qui pot ser el seu amant
penso que potser ningú el recollirà mai més
seguirà volant per sempre o caurà
ignorat per aquella galta on vol ser ja
Sona de fons la cançó de Jacques Brel, sobre una dona amb un cor de gel
mentre suplica “ne me quittez pas”, vola que vola però no sap on va
Pot ser per la noia que s’amaga en un racó
o potser per la que riu i parla sense por
per la que es posa vermella en un moment
o per aquell noi que ha marxat sobtadament
I ara va i sonen cançons d’Edit Piaff, un melodrama de mal desenllaç
mentre proclama “je ne regrette rien”, vola que vola però no sap on va
La cançó s’acaba i les llums es van obrint
l’embranzida afluixa i el destí queda en secret
només jo he vist qui el llençava d’amagat
però ningú sap per qui anava aquell petó
Writer/s: Pol Cruells
