Endarrer
Vaig endarrer de sebre què és por. Per
veure si en trobaré gens enlloc, me passeig d'ací i
d'allà; però fins al present me som passejat de
bades: no tenc res en es fus.
I lo pitjor, que tothom me diu que sa por és una
cosa que ve sense que l'enviiguen a demanar, i que
surt sense que la cerquin. De manera que ja
començ a estar més de mig empipat, perquè tresc
i tresc, i tant tenc avui com demà.
