Emergir del silenci
Com vols que et doni el meu cor?
Si ets incapaç de donar-me la mà
quan les mirades són posades damunt nostre.
Com vols que et doni el meu cor?
Si els meus llavis mai no troben els teus
quan les mirades són posades damunt nostre.
No em facis somiar si em voldràs despertar,
amb tu cap sentiment pot ser del tot sincer,
per molt que et vulgui aquí, seguiràs lluny de mi...
Però, creu-me, el meu cor mai no tindràs.
El meu cos, tambalejant,
angoixat, busca on poder reposar
i et troba a tu,
un tronc sense fermesa, sense seguretat,
el millor serà saltar
i enfortir el meu propi jo.
Com vols que et doni el meu cor?
Si ets incapaç de donar-me la mà
quan les mirades són posades damunt nostre.
Com vols que et doni el meu cor?
Si els meus llavis mai no troben els teus
quan les mirades són posades damunt nostre.
Somiaré sense por, tant si vols com si no,
viuré tot sentiment com si fos el darrer,
ja no em cals aquí per seguir el meu camí...
Però, creu-me, el meu cor mai no tindràs.
