Emili Gomila
De ben jove compromès
defensant la vida que estimaves,
deixant enrere companys morts,
devora el pont a "ses tres boques".
Vas ser pres al 39
pels veïns que et van trair
de Saragossa fins l'Alger
sempre dibuixant el teu destí,
sempre dibuixant el teu destí.
Alliberat de l'agonia
el fusell vas agafar,
amb ràbia contra el feixisme,
a la mort sempre vas temptar.
Et dirigies cap a França
per salvar la teva pell.
Els Pirineus el teu abric,
l'alè de la mort al teu clatell.
Nous temps d'exili t'esperaven
a les presons de l'Alger,
mentre dona i filleta somiaven,
el merescut descans del seu guerrer,
el merescut descans del seu guerrer.
Alliberat de l'agonia,
el fusell vas agafar,
amb ràbia contra el feixisme,
a la mort sempre vas temptar.
Writer/s: Joan Capó/ Xavier Martí
