Em quedo a viure als teus malucs
Ara que et faig una cançó,
un poema d'aire apassionat,
agafo la ploma i paper pautat,
i prego a la musa la inspiració dels bons,
la d'un poeta malferit d'amor.
Apel·lo al mestratge dels grans talents,
romàntics il·lustres de tots els temps:
Salvat-Papasseit o Baudelaire,
però només m'arriba amb un so insistent
la tinta molla i el to calent d'Estellés.
Digue'm, si vols, que sóc obtús,
que no se'm pot treure ni suc ni bruc,
que amago el cap com un estruç…
Però em quedo a viure als teus malucs.
Sóc un pirata en el desert,
un astronauta de P3,
un semidéu a temps parcial,
sóc una estrella que ha perdut la llum
si és que no em dónes allotjament en tu.
Faré miracles a bon preu,
sabré llevar-te el fred de peus,
sempre que estigui ben clavat,
com una llança que s'enfonsa al pit,
al territori del teu cos humit.
Digue'm, si vols, que sóc obtús,
que no se'm pot treure ni suc ni bruc,
que amago el cap com un estruç…
Però em quedo a viure als teus malucs.
Writer/s: Xavi Múrcia
