Em té mania
Aquesta és una història de veritat que ningú es pensi que me l’he inventat.
Un dia sortint de classe la mestra em va aturar: -Et vigilo! –L’has cagat!
Saltava, la vaig deixar amb els peus lligats.
La cara plena de pernil salat.
Les mans empastifades d’un pot de cola blanca.
Portava uns dacs al mig del cap.
Jo no sé què deu ser però potser no caic bé.
Aquesta tia em té mania, trucaré a la policia,
tots ho heu vist m’ha amenaçat,
quan ho he explicat a la família han
convocat els periodistes, això no es repetirà.
La mestra és al portal, em mira desafiant
les teles ho estan gravant i ara es disculparà.
La mare, fidel a mi fins al final,
m’acompanya a primer pla.
El pare, mai permetrà que em facin mal,
la seva nena és intocable.
Jo no sé què deu ser però potser no caic bé.
Aquesta tia em té mania, trucaré a la policia,
tots ho heu vist m’ha amenaçat,
quan ho he explicat a la família han
convocat els periodistes, això no es repetirà.
Però com que els pares ja sabien que
tenien una filla mentidera i arrogant,
allà al davant sense tallar-se m’han fotut
amb mala baba un calbot impressionant.
