En la corda fluixa
La memòria guardada en làtex
fina , neta pulcra mort
conté vaguetats inconnexes
de l'univers propi, vull dir, infinit
tal com camins al laberint
d'una por de metall, de solitud i de pobresa
vull dir, laberint mental
El futur necessita de gerds nuus,
assaborits i amerats com pell d'amants
tot i florit com un gos, vull dir, desangnat
Pànic i atracció cap al precipici
pagat amb suïcidis a curt termini
El meu present parix una vesprada
l'hivern del poble, el crepuscle dels rostres
sense llavis de paper ni llengua de vers
sense burla als fantasmes ni als diners
sense res que em mantinga en peu, vull dir
per sempre més!
Writer/s: Lluís Vicent
