Encén l'espurna

Gracià Pedro

Herbes al marge,
Fonoll i cargols.
Un sol trenca pedres
i sento de fons.

Un aplec de sardanes
I un cel blau, tan clar.
130 persones
S'enllacen les mans.

Els músics afinen
I un nen avorrit,
demana a son pare
Un "calipo" amb el dit.

Comencen les gralles,
el ritme extremat.
Un peu s'envà enlaire
L'altre flexionant.

Sonant "Blanca Espurna" recorden el temps
en que la ballaven sent tant innocents.
Com la passió superava el moment.
Ella s'excitava amb el remordiment.
I juguen a mirar-se fixament,
com dos entranyables adolescents.
El temps, capriciós, ha guardat el moment
perfecte i exacte. La vida s'encén.

Uh! Miquel, com m'encens!
Ah! Muriel, sóc conscient!

Miquel, besa'm.
He esperat tant aquest moment!
Per les venes em corre el desig.
La dansa m'atrapa i perdo el sentit.
Tinc les mans suades, s'accelera cor
quan tu les agafes i les estrenys fort.

El pit deixa espai al bufec del pulmó
i un somriure que explica: L'amor.